Dolors Piera i Llobera

Puigverd d'Agramunt, (Urgell), 1910 – Santiago de Xile, (Xile), 2002 fou una mestra i sindicalista.

El seu pare, un mestre progressista, li va transmetre la passió per la pedagogia. Va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Lleida on té com a professora Pepita Uriz . Dolors i el seu pare es reunien els dijous i els diumenges al Cafè Express de Lleida amb altres mestres inquiets i així, a poc a poc, anaren consolidant el projecte del grup Batec, “una revolta pacífica de mestres digne de ser imitada”, segons Alexandre Galí. Dolors Piera va ser una de les animadores d’aquest grup que tenia un significatiu rerefons polític per la defensa de l’escola laica i única.

Va exercir de mestra en diverses poblacions catalanes i fa ser fundadora de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyança (FETE-UGT).
El seu pensament queda reflectit en un article que publica a la revista Nova Cultura, “L’anima de l’escola”, on reflexiona entorn de la superació dels límits estrets de l’escola tradicional amb les noves exigències de continguts d’aprenentatge, de mètodes renovadors d’ensenyament, d’edificis dignes i dotacions adequades de laboratoris i biblioteques. L’ànima de l’escola només podia subministrar la feina del mestre apuntalada per uns ideals. Seves són les paraules “La infància representa el demà i nosaltres tenim un deure sagrat de contribuir al progrés incontenible de la humanitat”.

Durant el bienni negre va ser expedientada per exercir la Tècnica Freinet a Vilafranca del Penedès, on treballava. La redacció de l'Escola Proletària (òrgan de la FETE-UGT) es feia des de casa seva.

El 1935 passa a ocupar la Secretaria General de la FETE-UGT de Barcelona, i representa Catalunya en el congrés estatal de sindicats de mestres celebrat a Madrid el juny de 1936 i és delegada per Catalunya en el Congrés Mundial de Professors de París.

De la responsabilitat sindical, Piera va passar a la militància política. Membre del PSUC, va formar part del Comité Executiu del partit. El 1937, en plena guerra civil, va participar en l'organització del Congrés de la Dona realitzat a Barcelona, congrés que va donar lloc a la creació de la Unió de Dones de Catalunya, de la que en va ser escollida secretària general. Com a regidora de l'Ajuntament de Barcelona, va acompanyar La Passionària en el míting realitzat al Velòdrom d'Hivern de París. Va ser expulsada del PSUC a principis dels anys quaranta.

Amb la derrota de la República, Dolors Piera es va exiliar a París, on va treballar a l'Oficina Internacional per a la Infància. Finalment s'instal·la a Xile allà treballa novament de mestra, sent sotsdirectora de la Escuela Bialik i, més endavant, directora del Colegio Andersen. A Xile, organitza el primer Congreso de Mujeres de Santiago, i manté activa la seva militància feminista. També va ser una de les dinamitzadores del Centre Català de Santiago de Xile.

Més informació:

- Viquièdia

- Dolors Piera, una mestre centenària. Per Mariona Ribalta. Fer escola.

- Dolors Piera, mestre, politica i exiliada. Autores: Rosa Toran i Celia Cañellas. Editorial L'Abadia de Montserrat 2003

- Dolors Piera. Memoria histórica de la UGT de Catalunya