A principis dels anys 30, la II República va comptar amb nombroses mestres identificades amb les idees de laïcisme, llibertat de pensament i de càtedra, promoció de la llibertat individual, que, a les aules, utilitzaven l'experimentació i els mètodes participatius d'aprenentatge, treballaven a l'aire lliure, feien excursions i fomentaven l'educació física, d'alumnes i d'alumnes.
Un camp d'actuació propi de les mestres republicanes va ser reivindicar pràctiques educatives renovadores i la seva aplicació en els centres docents, al mateix temps que, es van ocupar, com a baules d'una llarga cadena, de proporcionar una mirada no androcéntrica sobre els principis pedagògics innovadors.
Van participar així mateix en l'àmplia varietat d'activitats educatives i culturals desplegades per la República: les escoles nocturnes per a treballadores adultes, les Missions Pedagògiques, les biblioteques populars, les colònies i les cantines escolars. Eren dones compromeses políticament, que, gràcies a la seva experiència en el domini del llenguatge i de l'oratòria, s'atrevien a ocupar l'espai públic, per la qual cosa van exercir un paper important en les campanyes polítiques.
Elles van defensar i van practicar la coeducació, -encara que fora en dates tan tardanes com 1937-; van iniciar l'ensenyament de temes d'educació sexual, acompanyada, en ocasions, de l'explicació de mètodes anticonceptius, en un intent de formar a les alumnes en la llibertat i la responsabilitat; i van introduir el laïcisme en el seu vessant de tolerància i respecte a totes les creences. Pràctiques educatives que serien, en definitiva, motiu de sanció i de condemna a partir del triomf del nacionalcatolicisme.
Un camp d'actuació propi de les mestres republicanes va ser reivindicar pràctiques educatives renovadores i la seva aplicació en els centres docents, al mateix temps que, es van ocupar, com a baules d'una llarga cadena, de proporcionar una mirada no androcéntrica sobre els principis pedagògics innovadors.
Van participar així mateix en l'àmplia varietat d'activitats educatives i culturals desplegades per la República: les escoles nocturnes per a treballadores adultes, les Missions Pedagògiques, les biblioteques populars, les colònies i les cantines escolars. Eren dones compromeses políticament, que, gràcies a la seva experiència en el domini del llenguatge i de l'oratòria, s'atrevien a ocupar l'espai públic, per la qual cosa van exercir un paper important en les campanyes polítiques.
Elles van defensar i van practicar la coeducació, -encara que fora en dates tan tardanes com 1937-; van iniciar l'ensenyament de temes d'educació sexual, acompanyada, en ocasions, de l'explicació de mètodes anticonceptius, en un intent de formar a les alumnes en la llibertat i la responsabilitat; i van introduir el laïcisme en el seu vessant de tolerància i respecte a totes les creences. Pràctiques educatives que serien, en definitiva, motiu de sanció i de condemna a partir del triomf del nacionalcatolicisme.
Les mestres espanyoles del segle XIX i la primera part del segle XX, van a ser importants agents de canvi: per elles mateixes són exemple de la promoció de la dona, no tan sols perquè escriuen, sinó perquè en accedir a l'espai públic, han de construir una nova identitat, construint amb això el canvi de les relacions de gènere.
Pilar Ballarin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada